| Festes Majors |
|
Les festes majors se celebren en honor de la Mare de Déu de la Fontcalda, y tenen una durada de 5 dies. Des de l’any 1900 en què trobem constància escrita dels butlletins de les Festes majors, tot i els canvis que ha anat sofrint el programa any rera any, han perdurat diversos elements al llarg de tots aquesta anys que fan de les festes de Gandesa tinguin un caràcter propi i singular. Els actes que han perdurat fins avui són el volteig de les campanes que fan saber als vilatans que les festes ja donen el seu toc de sortida. Un altre dels actes tradicionals són la plega, on les pubilles i hereus van recollint en un mocador les donacions de la gent del poble. El ball de la Dansada o jota gandesana, peça important del folklore català és un altre dels actes que no falten durant les Festes Majors. Una altra de les manifestacions populars que s’han mantingut fins avui són els cóssos. Els cóssos són les carreres de persones que abans tenien un caire més lúdic, de rivalitat entre amics i famílies o colles, mentre que en l’actualitat ja es tracta d’una manifestació esportiva més, molt lligada amb l’atletisme. Evidentment en cap festa no hi falta el ball i els focs d’artifici. A part d’aquests elements que han perdurat fins avui, n’hi ha d’altres incorporats, que ja s’han convertit en peces importants de la Festa Major, com ara l’elecció de les Pubilles, que es va organitzar per primer cop l’any 1964, o la desfilada de carrosses iniciada l’any 1969. (Fotografies gentilesa del Grup Cultural “La Serena”).
|



Rep el nom d'una font d'aigua minero-medicinal que brolla a 28 graus, a l'esquerra del Riu Canaletes, no gaire lluny del Santuari. Són aigües que duen clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic, aquesta font es coneix popularment amb ...
L'any 1989 l'agrupació de supervivents de la lleba del Biberó - 41, en aquesta cota 705, hi va construir el Monument a la Pau dedicat a tots els combatents d'un i altre bàndol. La seva situació altiva vol presidir el seny dels homes i dei...
Edifici modernista que va ser construït el 1919 per César Martinell.


