Els molins foren un instrument important de feudalització de la Catalunya Nova, en mans del Clergat o de senyories laiques, però mai en les del camperol; foren un model de coerció social sobre la pagesia amb l'extracció de la renda a través del control del treball i van ser un instrument clau per refermar les relacions feudataries entre senyor i vasall. El deteriorament d'aquestes relacions pels abusos de poder serà constant fins a la segona meitat del S.XVIII, i especialment a principis del XIX, que és derogat l'Antic Règim, i els canvis de propietat els fan entrar en lliure competència.

El molí es nodreix del corrent de l'aigua. L'aigua del corrent era aturada en una resclosa i conduïda per una sèquia fins a la bassa del molí, que actuava de dipòsit, saltava pel cacau i feia moure un engranatge, aquest moviment es transmet a la part superior, sovint mitjançant unes corretges. En aquesta part hi ha les moles, la de sota és fixa, i la de damunt, que rep el moviment des de baix, gira i va aixafant el gra, que es posa entre totes dues.

Els mecanismes de moviment i mòlta eren situats en una cambra amb dues alçades. Finalment l'aigua era retornada al seu curs. L'aigua a vegades també era utilitzada per regar, així el seu ús es distribuïa en torns o diades entre les diferents parcel·les de terra per on travessa el rec. El Molí del Comú havia estat de l'Ordre de l'Hospital i comprat a la Desamortització per propietaris del Pinell, Prat de Comte i Gandesa, i d'ells passà a la família Puey.